dijous, 3 d’octubre del 2013

núvols blancs i rierols petits..


El camí ens porta sovint per viaranys difícils,
un esforç més i ja hi sóc,
veig claror davant meu i un pensament nefast fuig de la meva ment,
sense alè, amb l'ànim sota zero, faig un pas més, i un altre.

Sento l'aire fresc, i la remor de les fulles, i algun càntic d'un ocell ,
i en la meva ànima, serenitat.

La pujada és costeruda, i sé que al arribar a la plana, gaudiré de la companyia dels núvols blancs, i dels rierols petits, i de l'herba que es mou al compàs del vent, i la meva ment amarant-se d'aquestes senzilles coses.

La vida ens porta per complicats camins, i ens hi perdem,
sense saber que hem de fer, i potser només ens cal caminar.

dissabte, 14 de setembre del 2013

bicicleta...


Un dia sortirem plegats,
anirem amb bicicleta,
passarem per camins de sorra,
voltats d'arbres immensos,
de fulles verdes.

Tot fen voltar els pedals et parlaré dels meus anys viscuts
i tu em parlarás de la teva vida.
No donarem importància al temps,
perquè no ens importa ni hores ni dies.
Quan es faci fosc seguirem a peu,
amb la bicicleta a la mà.

Quan tu vulguis,
vinem a buscar,
amb la bicicleta de la nostra juventut,
per poder fer camí mirant al davant,
Tot sabent que en el seient del darrera hi duc la felicitat.

dilluns, 9 de setembre del 2013

11 de setembre





Quan em poso a escriure, aquesta vegada ho faig a poc a poc, per no deixar entrar l'odi en les meves paraules.
No vull odiar.
Vull omplir de rialles el meu món, i no parlar de venjances ni deixar entrar la rancúnia dins la meva ànima.
Però deixeu-me parlar de la meva gent, dels que han viscut amb por, dels que han mort lluitant per un país lliure.
Jo tenia dos oncles que van morir al front, en Pitu que va caure a València i en Martí de la quinta del biberó que va morir a l' Ebre.
Oncles meus que quan van caure eren nens, assassinats per la guerra, per la avarícia dels qui volen poder, i que com llops afamats van caure al damunt de les nostres vides i el nostre poble.
No vull odiar.
Parlaré de l'amor cap a la meva terra, des del principi de la meva existència, des del primer glop d'aire que l'he estimada.
L'olor dels camps, la pluja petita, la força de la tempesta, els rius i rieres que ha refrescat la meva ànima, els mars rebels, les muntanyes que m'han acollit, la meva llengua.
Sabeu que el primer t'estimo me'l va dir la meva mare i jo l'he repetit sempre que he volgut.
Perquè em surt del cor i el meu cor parla català i els meus ulls veuen el que estimo i les orelles senten la dolçor de la meva parla.
No vull que ningú em discuteixi això.
No vull que el meu fill tingui por de viure amb llibertat plena.
Acolliré a tothom a casa meva, això si, ara no em deixaré enganyar.
Per acabar els hi dic  una cosa: Aquí teniu les meves mans obertes, però penseu una cosa, el mínim gest d'intolerància per part vostre i no hi haurà pau en els vostres dies.


Enllaço amb la Roser de petiteses ...
Amb la Roser



dimarts, 3 de setembre del 2013

correfoc


Diga'm-ho clar.
Vols una espurna de la meva alegria ?

No em deixis amb el dubte,
obre els sentits, salta, balla, riu,

la vida és com un correfoc,
i aquests petits esclats de bogeria,
aquests secrets que t'ofereixo 
els vull compartir amb tu,

fes-me lloc al teu costat
i viuré tal com vivien els antics déus.

dimecres, 31 de juliol del 2013

instants ...












Sento l'aigua quan cau,
i les petites gotes que refresquen la meva pell em recorden qui sóc.
Batecs del cor, silenci, i altre cop batecs.
Instants d'un dia dedicat al meu interior.
Copsar l'aigua que llisca pels meus pensaments,
cridar per voler ser feliç.
No vull res més que això, gotes d'aigua i que el temps et doni molts batecs de felicitat.

diumenge, 28 de juliol del 2013

Tinc sort..


Tinc sort.
La pujada ens fa suar de valent i les dificultats són enormes.
Però sento el teu alè prop meu i això em duu la força fins a l'ànima.
Pas a pas guanyem l'alçada i la por a defallir desapareix.
Tinc sort de tenir-te.
Al cim veurem el món tal com és i segur que pensarem que ha valgut la pena fer el camí junts.









Aquesta foto vaig fer-la pujant al Nou Creus, no conec aquesta parella, ni sé si pujaven al mateix cim que jo, però em va captivar l'harmonia dels seus passos, l'esforç i sobretot la complicitat d'ells dos.

divendres, 26 de juliol del 2013

cases velles, papallones de colors...


Això és l'entrada de Can Serrallonga.
Aquí hi va anar a viure en Joan Sala i Ferrer quan es va casar amb la pubilla d'aquesta casa. Ja no queda quasi bé res del sostre i l'interior està en un estat lamentable.
Sempre que passo per cases velles com aquesta, penso amb la vida que hi ha hagut a dins. Les rialles, les pors, les malalties, els sopars, la pluja i el sol que han vist caure i sortir des de la finestra de la cuina, des de la porta, des del llit.
I ara ja no hi ha res.
I la vida passa per tothom i el temps s'enfila per les parets tal com fan les heures.
Potser les històries no escrites voleien pel bosc com papallones
de colors.
Potser només cal observar-les i aprendre d'elles.

divendres, 19 de juliol del 2013

milions d'abraçades...


Avui el matí tot era diferent.
I és que han alliberat a una amiga..
Intento abocar tot el que sento i no puc..
Avui sóc feliç..
Feliç perquè en el meu petit món ha plogut
llàgrimes d'alegria.
Sabeu el que és riure i plorar a l'hora?
És tan immensament gratificant que no ho puc posar per escrit perquè els ulls negats no em deixen veure les lletres.
Em sento ric, tan ric que us podria fer milions d'abraçades i no acabaria mai.
Perdoneu el meu esclat de bogeria, però us ho volia explicar...

dilluns, 8 de juliol del 2013

L'aferradeta que més m'agrada...


Aquesta, segur..
És senzilla, però la ferradeta ( com dius tu) és amb sentiment.
Pel que vam viure, i vam sentir.
Perquè primer es miren, i jo crec molt amb les mirades.
Perquè s'abracen sense por, perquè no tenen por de perdre res.
Perquè jo sempre li deia coses a l'orella i ella tancava els ulls quan ho feia.
Perquè hi ha un munt de coses per explicar i quan t'abraces tot queda dit.
Per això i moltes coses més, és la que més m'agrada.

Gràcies Sa Lluna, per fer que el dia acabi be.

dissabte, 6 de juliol del 2013

Benvinguts...




Vaig anar a casa d'uns amics i al entrar vaig veure aquest escrit.




Us el poso perquè sapigueu que també el meu espai aquí, també és casa vostre.

dimarts, 2 de juliol del 2013

vull que porti el teu nom....


Ara que els ocells ja han arribat,
ara que el dia és més clar,
i ara que la mar està amansida,
vull que la nostre barca porti el teu nom.
Que cap onada ens obligui a tornar enrere,
perquè allà on et vull dur és la terra que tan em estimat.

dijous, 20 de juny del 2013

la por de perdre-ho tot....


Fa pocs dies una noia em va explicar un conte, i diu així:
Hi havia una vegada un nen, fill d'un home ric, que s'avorria molt en el seu palau de marbre i bells jardins.
El pare pensant que era el millor pel seu fill va decidir que el portaria uns dies a casa del home més pobre de la vall, que tot i ser pobre veia com el seu progenitor era prou feliç.
El nen del home ric va passar-hi més dies dels previstos, veient el seu pare que no tornava casa, va decidir anar-lo a buscar.
En arribar a casa del home pobre va preguntar al seu fill com li havia anat.
La resposta va ser sorprenent.
Mira pare he arribat a la conclusió que som pobres, molt pobres.
Perquè fill ??
Dons mira quan anàvem corrents pels camps, pujant per muntanyes, baixant per rius d'aigua fresca, dormint al ras, el meu amic m'ha dit que tot el que veiem, muntanyes, rius, estels, tot era seu, però que ho compartia amb mi.
Com pots veure, nosaltres som pobres, perquè no podem compartir res per la por de perdre-ho tot.

divendres, 7 de juny del 2013

Observo....



Recordarem sempre qui ens ha estimat..
fins el punt de saber-nos acompanyats en cada instant.

Observo i ric de la fortuna dels petits..
fins adormir-me en les tranquil·les aigües de la vida.

Passen a prop meu i em miren gaudint del amor rebut...

Jo recordo, observo i deixo anar els meus pensaments.

diumenge, 26 de maig del 2013

així serà el meu somni...

 Vull que el meu fill tingui l'únic tresor que puc deixar-li...
La terra que m'ha vist créixer, la muntanya que m'ha protegit i l'aigua que m'ha fet tal com sóc.
Vull que gaudeixi de la vida, de la natura, dels somnis i del pas del temps.
Les pedres que representen la fortalesa, els arbres que fan de sopluig de les meves penes i els rius que porten les meves rialles.
Vull que quan sigui gran sàpiga trepitjar per la sorra i sentir la vida per la seva pell.
Que quan plori l'arbre més alt el protegeixi i l'aigua més clara porti la seva felicitat.
Així serà el meu somni i perdurarà més enllà de la nit, la nit dels temps.


divendres, 17 de maig del 2013

quan el sol es pon....

Llarg camí de tornada,
quan el sol es pon amb un adéu i acluca els ulls.
De cop i volta les llums es tornen de capvespre,
i el meu cos cansat ja pensa en la llar que tot ho amansa.
Poc a poc es desfà el dia i tot el que he pogut fer queda endreçat.
Pensaments embolcallats amb il·lusió, paraules dites en veu baixa, amors que perduren.




dijous, 9 de maig del 2013

collarets vermells..

De tornada cap a casa ens em trobat aquest regal,
preciosos collarets vermells que engalanen el camí.

























Seguim avall amb un somriure als llavis,
perquè sabem que el pas del temps és mesura amb colors.

dilluns, 6 de maig del 2013

petita i dolça..























A la meva estimada fada, que dolçament canta als meus sentits.
A ella que amb una mirada em va fer presoner dels seus ulls.
A ella que sap que el meu univers té un petit secret, i que per sort he sabut trobar allà on diuen que neixen tots els astres.

Quantes passes m'has guiat per no caure, i quantes llàgrimes t'he fet vessar per la meva ignorància.

A la meva fada, petita i dolça.

Que quan és fa de nit amb les seves mans porta els meus somnis fins allà on és pon el sol.




divendres, 3 de maig del 2013

Tinter de colors

Hi ha una línia que separa el món.
Una és fosca,
l'altre té llum.

Una la puc veure amb els meus ulls,
l'altre la sento a dins meu.

Si fos un mag, crearia un conjur
 per fer de la vida un tinter pler de colors.

dilluns, 29 d’abril del 2013

Dita Africana


I que la pau deixi cultivar els horts que han de treure la fam del món.

divendres, 26 d’abril del 2013

El Drac























L'endemà de Sant Jordi vaig fer un tomb per la vila.
I mireu qui em vaig trobar ¡¡
Somrient i feliç com un gínjol, amb una panxa rodoneta i plena.
Que hi fas aquí a dalt ? - li pregunto.
-Doncs mira, ahir va ser el meu dia. - diu ell-
-per fi he pogut celebrar que no sempre em toca a mi fer el traspàs.-
No em diràs que t'has cruspit Sant Jordi ?
-No, i ara.
-En Jordi per fi a entès que no val la pena lluitar cada any pel mateix.
-Vam anar a donar una volta per les parades de llibres i roses, i com bons amics jo li vaig regalar un llibre i ell a mi una rosa.
Ostres, vaig pensar. Com canvien els temps ¡¡
Vaig continuar el meu passeig i sense voler, al mirar-lo de reüll, un petit somriure del Drac va deixar al descobert un trosset petit de petal de rosa al mig de les dents.
Tornant a casa, anava pensant que no vaig veure Sant Jordi per en lloc.

dimarts, 26 de març del 2013

Temps nous..























Darrera l'arbre de fulles d'un hivern caduc, hi ha el meu poble.
Com una aquarel·la d'un famós pintor, com un poema de colors,
 el bosc m'omple de immensa gratitud.
Temps nous per pensar i fer, per construir somnis i per estimar la vida.

dimarts, 12 de febrer del 2013

Equilibri

Equilibri..
L'equilibri del món.
L'esforç d'un home..
La justícia dels pobres i la hipocresia dels rics.
Tants homes i dones amb la feixuga feina de fer possible la vida.
Equilibri..



dimecres, 6 de febrer del 2013

temps de somnis





Vaig d'un costat a l'altre del meu interior,
del meu petit món a la fantasia dels meus somnis.
I és com voler agafar l'aigua, el vent i els núvols alhora.
Vaig per on les meves passes deixen de fer fressa i contemplo
les branques dels arbres alts buscant l'immens blau.
Es fa de nit quan arribo a casa, encenc la llar malgrat que la llenya és humida, i per un moment tot és al seu lloc, els somnis i la meva ment.