dimecres, 28 de desembre del 2011

Aniré pedalant sense pressa...


He vist oceans,  muntanyes molt altes i rius molt grans, però sempre recordaré la tristesa de la humanitat.
He caminat pel desert, per ciutats antigues i barris plens de pobresa i de somriures, però ploro quan penso amb la desigualtat del món.
He sentit parlar moltes llengües i totes deien el mateix, les mateixes promeses i les mateixes il·lusions.
Aniré a poc a poc, pedalant sense pressa, per veure, per plorar i per sentir la paraula esperança en totes les llengües de la terra.








dilluns, 26 de desembre del 2011

Un soldat romà























És molt aviat, encara  no ha sortit el sol.
Em desperto amb ressaca de feina, aquest dies han sigut de moltes hores dret  i de poc dormir.
Vaig cap al lavabo i la imatge que hi veig em fa obrir els ulls. No sé a quina època visc, i tampoc crec que jo sigui Jesucrist, però una  antiga autoritat em barra el pas, em demana documents i com podreu entendre jo vinc del llit, amb pijama i sabatilles. Tartamut i mig cec, normalment porto ulleres, intento dissuadir el capità de la quinta centúria que tinc necessitats urgents de passar al  comandament de guàrdia,  però amb la tossuderia característica dels militars només accepte un tracte amb un petit suborn. Un cop a dins tanco la porta ràpid, però no tan com per no sentir una fiblada de punta de llança al cul.

dimarts, 13 de desembre del 2011

Aquest dies he rebut felicitacions de Nadal, però la que més m'ha agradat és aquesta que hi ha els ulls del meu fill. Potser és amor de pare, però perdoneu si faig del meu judici el veredicte més encertat del món.
Algun dia us explicaré el que hi veig en aquesta mirada, però es que ara mateix no trobo cap paraula per definir  
el que he descobert entre les branques d'aquests preciosos arbres.

dijous, 8 de desembre del 2011

Caminant























Estimo el color de les fulles, estimo els arbres, estimo l'aire fresc, estimo la sorra del camí, estimo els núvols,
estimo el vent, estimo la pluja, estimo l'aigua, estimo tots els animals.
Si hi hagués una mesura per saber la quantitat d'amor que hi tinc guardat en el meu cor, l'escriuria en cada fulla dels arbres, ho anotaria en un paper tan lleuger que el vent se'l  emportaria fins els núvols i potser un dia els meus llavis dibuixaran un somriure de felicitat en saber que tot està al seu lloc.


dimarts, 6 de desembre del 2011

La Marató


Un dia d'aquest vaig seguir un reportatge de com havien fet el disc de la Marató i em va sorprendre enormement la bondat de la gent. I és en instants  com aquests que crec en la vida,  en les persones, en el que poden fer un col·lectiu amb una voluntat de ferro, al cercar ajuda per els seus, per els desconeguts.
Va haver un moment que una mare explicava la seva trista i a l'hora valenta experiència amb el seu fill i vaig plorar d'emoció, plorava d'amagat perquè no sabia com dir que estava orgullós de ser un esser humà i que per fi podia anar pel carrer amb el cap ben alt i cridar amb veu forta: jo pertanyo al grup de gent que sap estimar la vida.
Al anar a dormir, el meu cor bategava tranquil, per una nit vaig poder agafar el son i sentir les onades d'un mar d'esperança.

dijous, 1 de desembre del 2011

Cel blau


























Algun dia endreçaré els pensaments, els enfilaré en un estel i tu, princesa del món, seràs testimoni de tan banal proesa.
En el teu cel blau deixo per penyora la meva ànima, i pres de tu, observo l'univers en les serenes nits i les dolces albades.