L'únic que vull, dues xancles per caminar, un llàpis per escriure, una mirada per compartir, i l'immens plaer de viure en els llocs on sé que hi tinc amics.
dilluns, 15 d’octubre de 2012
On les muntanyes toquen el cel...
Recordo perfectament aquest dia.
En un país on les muntanyes toquen el cel em vaig sentir petit al veure la immensitat de la natura.
La serralada del fons, amb cims molt alts, com guerrers de guaita vetllant per la pau del seus fidels companys.
El vent valent i fred que ens ajudava a fer volar estels i jo, immensament feliç en saber que tot tornava a començar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)