dimecres, 26 de setembre del 2012

I la mar que tan estimo..





Sento la brisa del matí i en la pell petites espurnes d'aigua.
Els ulls closos cercant les claus per obrir la meva capsa de colors,
on hi guardo els meus anhels.
Les passes efímeres en la sorra, misteri de la nostre essència.
I la mar que tan estimo bressant els meus somnis.