L'únic que vull, dues xancles per caminar, un llàpis per escriure, una mirada per compartir, i l'immens plaer de viure en els llocs on sé que hi tinc amics.
dilluns, 8 d’octubre del 2012
Perdut...
Aquesta foto està feta el 2004, a Calcuta. Em va impresionar la mirada, el seu cos prim i l'ordre que hi havia en la seva petita "casa".
Quan estic trist, abatut i em sento amb poca força per tirar en davant, recordo a la gent que he vist pel món.
I la rabia em dona força.
Quan vaig veure'l em va venir al cap el que pensaria jo si estigués en el seu lloc.
Perdut, mig mort de fred, amb la gana clavada com un ganivet en l'estómac, cerco el que hauria de ser la meva pau.
Tinc els ulls negats de plors, i potser quan surti el sol la meva barca podrà sortir del moll.
Fins arribada aquesta hora, contemplo les petites onades que mouen el meu cor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)