Fa
dies que faig endreça, miro fotos de antics viatges i passo
fulls de llibres llegits, potser amb la calor em venen ganes de
tenir-ho tot al seu lloc.
L'hivern
és per estar a vora el foc i escoltar música, i
ara que arriba el temps d'anar amb xancles, ves per on em dedico a
buscar records. Com si el meu cos em demanés canvi de costums.
He
trobat una foto de qui va ser un dels meus primers amors, i és
clar començo a contar els anys que fa d'això. Molts,
però encara recordo els seus cabells llargs, i seguidament em
ve al cap la cançó “La noia del país del nord”
de Els Miralls de Dylan.
Poso
la música. Com passa el temps¡¡¡
Potser
hi ha coses que no tornaria fer, altres les faria amb més
intel·ligència, altres segur que no ho faria amb tanta
innocència, però el que estic segur és que sóc
feliç de haver estimat a qui he volgut.
