El pas del temps m'ha fet d'esperit tranquil,
i observo des de l'altitud, la
immensitat de la vida.
Ara que l'amor s'ha fet entenedor
desfaig les preguntes de la meva ànima
i intento trobar el lloc on comencen
tots els somnis.
Caminant per la sorra descobreixo les llàgrimes d'una sirena,
les recullo i omplo el meu cor
d'aigua dolça.
Més enllà, on la força de la llum em fa veure miratges,
hi una noia asseguda a la platja, somriu i veig el seus ulls, els seus llavis.
hi una noia asseguda a la platja, somriu i veig el seus ulls, els seus llavis.
Vell record d'una besada tendre i bell amor de joventut.
Després de tantes nits, l'aigua dolça
que vaig recollir a la vora del mar em serveix perquè l'existència que gaudeixo ara sigui immensa i plàcida.