divendres, 21 d’octubre del 2011

la força de la llum..
















El pas del temps m'ha fet d'esperit tranquil,
i observo des de l'altitud, la immensitat de la vida.
Ara que l'amor s'ha fet entenedor
 desfaig les preguntes de la meva ànima
i intento trobar el lloc on comencen tots els somnis.
Caminant per la sorra  descobreixo les llàgrimes d'una sirena,
les recullo i omplo el meu cor d'aigua dolça.
Més enllà, on la força de la  llum em fa veure miratges,
 hi una noia asseguda a la platja, somriu i veig el seus ulls, els seus llavis.
Vell record d'una besada tendre i bell amor de joventut.
Després de tantes nits, l'aigua dolça que vaig recollir a la vora del mar em serveix  perquè l'existència que gaudeixo ara sigui immensa i plàcida.