El meus pensaments més enllà
de les muntanyes, més enllà de la mar, més enllà
dels núvols que porten tempesta, són en algun lloc que
no puc arribar.
Refugiat del fred, contemplo la vida
que com gotes de pluja llisca galtes avall, com les meves llàgrimes,
fetes d'aigua de tristesa.
Demà sortira el sol, estic
segur, i voldré compartir la força que tinc amb
vosaltres,companys. Per vèncer la maleïda foscor.
