L'únic que vull, dues xancles per caminar, un llàpis per escriure, una mirada per compartir, i l'immens plaer de viure en els llocs on sé que hi tinc amics.
divendres, 19 d’octubre del 2012
L'aigua del oceà..
Aquests dies he pogut parlar amb una monja budista i mentres caminàvem em va donar un consell:
La ment és com l'aigua del oceà, si està revolta, amb moltes onades, no veus el que hi ha al fons,ni els peixos, ni les roques, ni els coralls de colors.
Si està en calma, com un llac tranquil, veus el que hi ha dins teu i en gaudeixes.
Sovint tinc la necessitat de poder veure els sentiments i posar-los en ordre, i fer-los meus una altre vegada.
Vam acabar la xerrada amb un somriure i una encaixada de mans molt sincera.
Quan tornava a casa vaig pensar que gaudeixo cada moment de la meva vida i quan conec persones com ella, penso que cada dia surt el sol i en dono gràcies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)