dilluns, 29 d’octubre del 2012

amb les sabates velles



Amb les sabates de fa uns quants anys, velles però còmodes, les d'anar pel bosc, les sabates de no pensar en res.
Amb la cervesa mig buida i el cap ple de records, contemplo el meu poble, la muntanya que m'ha vist créixer, Argimont al fons, i més enllà el mar.
Paisatge de la meva vida, carreteres noves, camins vells.
Silenci i el vent que ve del nord.
Silenci i el sol que poc a poc decau.
Silenci i els núvols blancs dibuixats sobre un fons blau immens.
Ara sóc jo, al mig del meu món i no puc deixar-lo anar.
Omplo el meu cos d'energia i se que quan el vent, el sol i els núvols estan en equilibri, la meva ànima està al seu lloc.