Ara
recordo aquell estiu a prop teu,
passejant
per la vora del mar, amb onades juganeres.
Pell jove sentint
l'esclat de l'aigua invadint els nostres sentits.
Ara,
que el temps fuig, penso en tu i amb una sensació de tendresa
sec a la sorra, i tot passa per la meva ment , el vent, els teus
petons amb gust de sal, la teva mirada de color blau, i el rugit de
la tempesta que vindria molt més enllà.
Altres
platges vindrien més tard , però cap, com aquesta, em
va deixar la certesa que l'amor és la verdadera raó pel
que necessito sentir-me viu.
