dissabte, 21 de març del 2015

estiu..

Ara recordo aquell estiu a prop teu,
passejant per la vora del mar, amb onades juganeres.
 Pell jove sentint l'esclat de l'aigua invadint els nostres sentits.

Ara, que el temps fuig, penso en tu i amb una sensació de tendresa sec a la sorra, i tot passa per la meva ment , el vent, els teus petons amb gust de sal, la teva mirada de color blau, i el rugit de la tempesta que vindria molt més enllà.


Altres platges vindrien més tard , però cap, com aquesta, em va deixar la certesa que l'amor és la verdadera raó pel que necessito sentir-me viu.