divendres, 26 d’abril del 2013

El Drac























L'endemà de Sant Jordi vaig fer un tomb per la vila.
I mireu qui em vaig trobar ¡¡
Somrient i feliç com un gínjol, amb una panxa rodoneta i plena.
Que hi fas aquí a dalt ? - li pregunto.
-Doncs mira, ahir va ser el meu dia. - diu ell-
-per fi he pogut celebrar que no sempre em toca a mi fer el traspàs.-
No em diràs que t'has cruspit Sant Jordi ?
-No, i ara.
-En Jordi per fi a entès que no val la pena lluitar cada any pel mateix.
-Vam anar a donar una volta per les parades de llibres i roses, i com bons amics jo li vaig regalar un llibre i ell a mi una rosa.
Ostres, vaig pensar. Com canvien els temps ¡¡
Vaig continuar el meu passeig i sense voler, al mirar-lo de reüll, un petit somriure del Drac va deixar al descobert un trosset petit de petal de rosa al mig de les dents.
Tornant a casa, anava pensant que no vaig veure Sant Jordi per en lloc.