L'endemà
de Sant Jordi vaig fer un tomb per la vila.
I
mireu qui em vaig trobar ¡¡
Somrient
i feliç com un gínjol, amb una panxa rodoneta i plena.
Que
hi fas aquí a dalt ? - li pregunto.
-Doncs
mira, ahir va ser el meu dia. - diu ell-
-per
fi he pogut celebrar que no sempre em toca a mi fer el traspàs.-
No
em diràs que t'has cruspit Sant Jordi ?
-No,
i ara.
-En
Jordi per fi a entès que no val la pena lluitar cada any pel
mateix.
-Vam
anar a donar una volta per les parades de llibres i roses, i com bons
amics jo li vaig regalar un llibre i ell a mi una rosa.
Ostres,
vaig pensar. Com canvien els temps ¡¡
Vaig
continuar el meu passeig i sense voler, al mirar-lo de reüll, un
petit somriure del Drac va deixar al descobert un trosset petit de
petal de rosa al mig de les dents.
Tornant
a casa, anava pensant que no vaig veure Sant Jordi per en lloc.