Fa
uns anys, quan el meu fill era petit, vaig portar-lo a ell i els seus
amics a dormir a una casa de pagès.
Al
vespre, quan les ombres dibuixen éssers màgics, els hi
vaig explicar una vella història.
Us
l'explico a vosaltres, potser per egoisme meu, perquè vaig
gaudir tan que recordar-ho em fa una mica més feliç.
Ens
vam seure al terra quan fosquejava ....i així comença
el conte...
Fa
molt i molt de temps que en aquestes contrades hi viuen el follets
dels bosc.
Abans
que els homes, abans que la terra fos habitada per tots els animals,
abans que tot,
ells ja hi eren.
Jo
en conec un que sempre que ens trobem....ens expliquem un munt de
coses.
(Segur
que pensareu que tot és mentida..........però avui a la
nit seguirem el camí que ens
han marcat i quan arribem al lloc on viuen ja no estareu tan
segurs que no existeixen.)
* unes hores abans vaig penjar
barrets vermells molt petitons a les branques dels castanyers fins
arribar a un que és molt vell i s'hi pot amagar caramels a
dins.
El
que jo conec és diu Rasclet del castanyer perdut..i ell m'ha
explicat com és la vida dels
follets.
Recullen glans, castanyes, herbes, arrels, aigua de mel i
amb els núvols en fan caramels de sucre.
N'hi
ha de savis i de trapelles, de petits i de més petits. Solen
viure en boscos antics on hi
han arbres molt vells.
Per
llit tenen matalassos d'herba seca i llençols de fulles.
Es
fan els estris de cuina amb la fusta dels arbres caiguts i tenen
remeis per moltes malalties.
Tenen
cura dels animals del bosc i són els guardians de les plantes
i muntanyes.
Em
Rasclet m'ha explicat que els follets no és moren mai, quan
ells volen pugen a dalt dels
estels i des de allà vetllen i fan el que poden per tots
els nens del món.
Antigament en aquesta casa hi vivia una família amb dos
nens petits, els pares treballaven
la terra, collien pomes i fruites,avellanes i olives. Tenien un petit
hort i a dins a la casa hi tenien les vaques.
Un
dia, en Pau que era el fill gran va anar a collir herbes per els
conills, tan capficat estava
omplin el cistell que és va perdre....
És
feia fosc i en Pau veient que no sabia on anar va començar a
plorar.
De
sobte va sentir fressa al seu darrera i apartant unes branques de
romaní va veure
un barret petit amb un cap encara més petit.
Que
et passa bon minyó?-li va preguntar el follet.
En
Pau no és creia el que veia...
Quan
era més petit la mare l'hi explicava contes a vora el foc, de
bruixes i de fades, de nans
i de gegants, i ara tot d'una...li vingué al cap que una nit
màgica d'estiu, una nit de lluna esvelta i plena, la
mare l'hi va explicar el conte més bonic de tots.
El
conte del Follet del gorjablanc......Però aquest conte ja us
el explicaré un altre dia....
Com
deia, en Pau en veure el follet dubtava si era de veritat o era un
somni, però davant la
insistència del petit follet, li va explicar el seu desesper.
Tinc
que arribar aviat a casa, els pares m'esperen per donar menjar al
bestiar, ajudar a la
mare a fer el sopar. I m'he perdut en aquest bosc...sis-plau em pots
ajudar ?
No
tan sols et portaré a casa, t'ajudaré a collir les
herbes i quan tu vulguis em pots venir a
veure i t'ensenyaré on hi han les millors glans, les millors
castanyes i els millors bolets, però m'has de prometre una
sola cosa.
Quina
? -li va preguntar en Pau-
Que
mai, mai agafaràs més del que necessites ¡¡¡¡¡
Des
de aquell dia és van fer molt amics i s'explicaven un munt de
coses, i quan en Pau és
va fer gran va explicar als seus fills tot el que havia après.
I
sovint, quan ja era molt i molt vellet, mirava el cel de nit, sempre
en una sola direcció, deia
que allà hi havia l'estel del seu amic Rasclet.
*
quan vaig acabar els vaig dur, seguint els barrets de follet fins el
castanyer antic, al arribar sento una mà petita que m'agafa
del jersei i em diu: Pep, jo també vull tenir un amic follet.
Tranquil·la, vaig dir-li jo, ja en tens un. I li vaig assenyalar un estel molt
brillant que hi havia damunt nostre.