així serà el meu somni...

 Vull que el meu fill tingui l'únic tresor que puc deixar-li...
La terra que m'ha vist créixer, la muntanya que m'ha protegit i l'aigua que m'ha fet tal com sóc.
Vull que gaudeixi de la vida, de la natura, dels somnis i del pas del temps.
Les pedres que representen la fortalesa, els arbres que fan de sopluig de les meves penes i els rius que porten les meves rialles.
Vull que quan sigui gran sàpiga trepitjar per la sorra i sentir la vida per la seva pell.
Que quan plori l'arbre més alt el protegeixi i l'aigua més clara porti la seva felicitat.
Així serà el meu somni i perdurarà més enllà de la nit, la nit dels temps.

quan el sol es pon....

Llarg camí de tornada,

quan el sol es pon amb un adéu i acluca els ulls.

De cop i volta les llums es tornen de capvespre,

i el meu cos cansat ja pensa en la llar que tot ho amansa.

Poc a poc es desfà el dia i tot el que he pogut fer queda endreçat.

Pensaments embolcallats amb il·lusió, paraules dites en veu baixa, amors que perduren.

collarets vermells..

De tornada cap a casa ens em trobat aquest regal,

preciosos collarets vermells que engalanen el camí.

Seguim avall amb un somriure als llavis,

perquè sabem que el pas del temps és mesura amb colors.

petita i dolça..

A la meva estimada fada, que dolçament canta als meus sentits.

A ella que amb una mirada em va fer presoner dels seus ulls.

A ella que sap que el meu univers té un petit secret, i que per sort he sabut trobar allà on diuen que neixen tots els astres.

Quantes passes m'has guiat per no caure, i quantes llàgrimes t'he fet vessar per la meva ignorància.

A la meva fada, petita i dolça.

Que quan és fa de nit amb les seves mans porta els meus somnis fins allà on és pon el sol.

Tinter de colors

Hi ha una línia que separa el món.

Una és fosca,

l'altre té llum.

Una la puc veure amb els meus ulls,

l'altre la sento a dins meu.

Si fos un mag, crearia un conjur

 per fer de la vida un tinter pler de colors.