A
la meva estimada fada, que dolçament canta als meus sentits.
A
ella que amb una mirada em va fer presoner dels seus ulls.
A
ella que sap que el meu univers té un petit secret, i que per
sort he sabut trobar allà on diuen que neixen tots els astres.
Quantes
passes m'has guiat per no caure, i quantes llàgrimes t'he fet
vessar per la meva ignorància.
A
la meva fada, petita i dolça.
Que
quan és fa de nit amb les seves mans porta els meus somnis
fins allà on és pon el sol.
Afortunat... tenir una fada petita i dolça...
ResponElimina:D
Cuidala al màxim que val molt la pena. Bones lletres.
ResponEliminaQuin regal més dolç!
ResponEliminaAfortunats els dos per compartir la mateixa màgia.
Mirant cap el cel que envolta Tramuntana,
aferradetes ben fortes.
Aquesta fada té un trobador que li canta cançons plenes de tendresa i amb el qual comparteix secrets de cels i mirades....Un llibre de poemes li fa companyia.
ResponEliminaBon capvespre.