dilluns, 8 de febrer del 2010

Al amic.



Al passar per el camí que torna a casa he vist el ram de flors marcit al terra,
conec el lloc i sé del arbre immens que hi ha a la vora del riu.

Com un gegant em mira, mou les branques amb gest amic i 
amb un breu murmuri em diu el perquè és allà.

És l'alegria i la tristesa, és la vida i la mort.
Ets tu i soc jo.

Et recordem company.