Tinc por d'obrir la porta, pel que em pot passar.
Por de deixar anar els meus sentiments. I per això em faig fort darrera una gran muralla infranquejable.
Més tard, cap a la vesprada, la porta s'obre i els temors fugen amb l'aire de la nit.
Els meus sentiments són vostres, i les meves pors seran vençudes amb la única arma que tinc,
la clau de tot.
La vostra amistat.