dissabte, 6 d’octubre del 2012

Tinc por d'obrir la porta, pel que em pot passar.

Por de deixar anar els meus sentiments. I per això em faig fort darrera una gran muralla infranquejable.

Més tard, cap a la vesprada, la porta s'obre i els temors fugen amb l'aire de la nit.

Els meus sentiments són vostres, i les meves pors seran vençudes amb la única arma que tinc,

la clau de tot.

La vostra amistat.