El
camí ens porta sovint per viaranys difícils,
un
esforç més i ja hi sóc,
veig
claror davant meu i un pensament nefast fuig de la meva ment,
sense
alè, amb l'ànim sota zero, faig un pas més, i un
altre.
Sento
l'aire fresc, i la remor de les fulles, i algun càntic d'un
ocell ,
i
en la meva ànima, serenitat.
La
pujada és costeruda, i sé que al arribar a la plana,
gaudiré de la companyia dels núvols blancs, i dels
rierols petits, i de l'herba que es mou al compàs del vent, i
la meva ment amarant-se d'aquestes senzilles coses.
La
vida ens porta per complicats camins, i ens hi perdem,
sense
saber que hem de fer, i potser només ens cal caminar.
