Tens les mans al darrera d’aquest cos tan menut i
ajups el cap en senyal de tristesa.
No pateixis, nina.
Estàs en el carrer que duu al portal de l’esperança,
i farem, pas a pas, el camí cap a la llibertat.
Per què no somrius, petita ?
Ja surt el sol i l’aire de la matinada farà volar el teus cabells.
Podràs fer salts i corre amunt i avall.
I amb les teves rialles duràs el nostre somni a tot arreu.
