La nit em ve a veure amb dolça abraçada
Pujo damunt l’escala i veig el que veien els antics, el llençol que abraça la humanitat.
Des de la taulada de casa observo el sostre que em dona aixopluc al hivern
i resguard del sol ardent al estiu.
Cobreixo els cairats de la llar que referma la seguretat dels
meus avantpassats i dono per segur que el meu fill entendrà que
la terra no és de ningú, com la fusta dels puntals tampoc és meva,
ni el fang que cobreix les parets,ni el sòl on hi he plantat la llavor del nostra pa.
Dalt el cel hi ha un estel, que dona la llum necessària perquè jo pugui treballar.
Dono gràcies per tot , fins i tot per el més petit dels sentiments que arrela en el meu cor.
Baixo l’escala, miro amunt, on les llums han començat el seu bonic ball i
dic bona nit a les persones que més estimo.
