Des de la taulada de casa

La nit em ve a veure amb dolça abraçada

Pujo  damunt l’escala i veig el que veien els antics, el llençol que abraça la humanitat.

Des de  la taulada de  casa observo el sostre que em dona  aixopluc  al hivern

i resguard del sol ardent al estiu.

Cobreixo els cairats de la llar que referma la seguretat dels

meus avantpassats i dono per segur que el meu fill  entendrà que

la  terra  no és de ningú, com la fusta dels puntals tampoc és meva, 

ni el fang que cobreix les parets,ni el sòl on  hi he plantat la llavor del nostra pa.

Dalt el cel hi ha un estel, que dona la llum necessària perquè jo pugui treballar.

Dono gràcies per tot , fins i tot per el més petit dels sentiments que arrela en el meu cor.

Baixo  l’escala,  miro amunt,  on les llums han començat el seu bonic ball i

dic bona nit a les persones que més estimo.