Crec
en el verd que tinc al meu davant.
Imagino
el univers amb una barreja de colors vius.
Penso
en el camí que tinc que fer i respiro l'aire que em regala el
bosc.
Miro
darrera meu, i somric de les petjades que he deixat.
Potser
que la vida sigui això, sentir la frescor del aire, escoltar el cant de la natura, viure els somnis i deixar que el vent et porti allà on hi ets
tu, estimada quietud.