Això
és l'entrada de Can Serrallonga.
Aquí
hi va anar a viure en Joan Sala i Ferrer quan es va casar amb la
pubilla d'aquesta casa. Ja no queda quasi bé res del sostre i
l'interior està en un estat lamentable.
Sempre
que passo per cases velles com aquesta, penso amb la vida que hi ha
hagut a dins. Les rialles, les pors, les malalties, els sopars, la
pluja i el sol que han vist caure i sortir des de la finestra de la
cuina, des de la porta, des del llit.
I
ara ja no hi ha res.
I
la vida passa per tothom i el temps s'enfila per les parets tal com fan
les heures.
Potser
les històries no escrites voleien pel bosc com papallones
de
colors.
Potser
només cal observar-les i aprendre d'elles.
