Això
és l'entrada de Can Serrallonga.
Aquí
hi va anar a viure en Joan Sala i Ferrer quan es va casar amb la
pubilla d'aquesta casa. Ja no queda quasi bé res del sostre i
l'interior està en un estat lamentable.
Sempre
que passo per cases velles com aquesta, penso amb la vida que hi ha
hagut a dins. Les rialles, les pors, les malalties, els sopars, la
pluja i el sol que han vist caure i sortir des de la finestra de la
cuina, des de la porta, des del llit.
I
ara ja no hi ha res.
I
la vida passa per tothom i el temps s'enfila per les parets tal com fan
les heures.
Potser
les històries no escrites voleien pel bosc com papallones
de
colors.
Potser
només cal observar-les i aprendre d'elles.
És el pas del temps, tot acaba caient en desgràcia. Tot el que tenim ara, que creiem tan segur i tan ferm, veurem com està d'aquí a 1000 anys, o potser no cal anar tan lluny.
ResponEliminadons jo crec que les pedres estan impregnades de les alegries i les llagrimes i que si restesim en silenci potser encara sentiriem a la mestressa de la casa canturrejar mentres fa el dinar o fa un sursit als pantalons de pana de l'avi
ResponEliminaalguna joguina feta de troncs confossa entre les herbes que ara son qui ho guarden tot
impregnem les coses amb el nostre esperit
no ho dubtis !
Jo també penso que les parets d'una casa vella encara que estigui mig enrunada, conserven en la seva memòria de pedra, arrapada a les parets, el caliu de tantes vides com ha contemplat, al pas dels anys, I m'ha fet gràcia que hi ha una senyera també una mica tronada, com un símbol...
ResponEliminaBona nit Pep.
Tot el que ens envolta té la seva petita història; només cal observar.
ResponEliminaSegur que si, totes les històries deuen tenir el seu raconet en algun lloc o altre, sigui pedra, fusta o fulla o voleiant com papallones.
ResponEliminaBon diumenge Pep!!
una llàstima de casa, que sap greu ningú doni un cop de mà per restaurar i poder mantenir la seva història, que com totes sempre tenen alguna cosa de bo
ResponEliminaCada racó, cada pedra, cada fulla, fins i tot els silencis parlen del que s'ha viscut...
ResponEliminaNomés cal voler escoltar per sentir-ho.
Les fotos són molt maques.
Aferrades.