Tinc
sort.
La
pujada ens fa suar de valent i les dificultats són enormes.
Però
sento el teu alè prop meu i això em duu la força fins a l'ànima.
Pas
a pas guanyem l'alçada i la por a defallir desapareix.
Tinc
sort de tenir-te.
Al
cim veurem el món tal com és i segur que pensarem que
ha valgut la pena fer
el camí junts.
Aquesta foto vaig fer-la pujant al Nou Creus, no conec aquesta parella, ni sé si pujaven al mateix cim que jo, però em va captivar l'harmonia dels seus passos, l'esforç i sobretot la complicitat d'ells dos.
Un post molt contraposat al meu darrer. Molt bona la foto, allà on un no pot arribar, l'altre l'ajuda, i viceversa. El camí sol ser més planer entre dos.
ResponEliminadoncs, al llegir-te a tu, vaig pensar en aquesta foto.
ResponEliminacoses de la vida, i vaig posar el títol de sort perquè vaig pensar que un sense l'altre potser no haurien fet cim.
i potser és van conèixer qualsevol dia, de qualsevol coincidència.
i van fer un xic de sort.
Doncs, que no se t'acabi la sort!!! Que duri molt!!!
ResponEliminauna imatge preciosa, això és un treball d'equip bona part de la convivència es tracta d'això
ResponEliminaM'has emocionat , Pep.
ResponEliminaNo hi ha res més bonic que el que ens mostres en aquesta foto, donar-se l'un a l'altre per arribar junts.
Gràcies!
Uns bessets.
Trobo que és molt bonic, que hi hagi algú que t'ajudi a fer el cim de la vida, quan minven les forces, i la senda és feixuga. Trobo que és una sort.
ResponEliminaBon començament de setmana.
Si que és sort si, tenir qui t'acompanyi de pujada i de baixada...
ResponEliminaBon vespre Pep!!!
Que la sort t'acompanyi^-^, tan de pujada com de baixada.
ResponEliminal'imatge parla per si sola
ResponEliminapero tu, a sobre l'has engalanat
sort que tens !
Vols dir que els pals serveixen per això? xD
ResponElimina