Sento
l'aigua quan cau,
i les petites gotes que refresquen la meva pell em
recorden qui sóc.
Batecs
del cor, silenci, i altre cop batecs.
Instants
d'un dia dedicat al meu interior.
Copsar
l'aigua que llisca pels meus pensaments,
cridar per voler ser feliç.
No
vull res més que això, gotes d'aigua i que el temps et doni molts batecs de felicitat.
qui podés copsar el temps i aturar-lo per retenir més instants. De moment podem estar feliços amb els que tenim. Bon estiu, a tu i els teus
ResponEliminaTant de bo el temps ens doni molts batecs de felicitat. Molt bonic
ResponEliminaL'aigua m'ha donat molts moments de felicitat. Em sento identificada amb aquest poema.
ResponEliminaGotes que vénen a tocar-te... gotes que et busquen per fer-te sentir viu i amb un no res ho aconsegueixen.
Bona nit, Pep!
Estem passant tanta calor que estar sota aquest salt d'aigua és la imatge més propera a la felicitat que se m'acudeix ara mateix...
ResponEliminaJo m'hi apunto, gotes d'aigua i batecs de felicitat, quasi no es pot demanar gaire més.
ResponEliminaBona tarda Pep!
Som cor, som silenci, som aigua... Per això aquestes gotes ens són tan plaents i ens ajuden a gaudir petits moments de felicitat, crits del cor, dins del silenci...
ResponEliminaBona tarda Pep.
Som aigua i batecs i fem dels nostres instants com aquests, temps de felicitat.
ResponEliminaQue en tinguis molts Pep, que en tingueu molts!! :)
Aferradetes, nin.