Diga'm-ho clar.
Vols una espurna de la meva alegria ?
No em deixis amb el dubte,
obre els sentits, salta, balla, riu,
la vida és com un correfoc,
i aquests petits esclats de bogeria,
aquests secrets que t'ofereixo
els vull compartir amb tu,
fes-me lloc al teu costat
i viuré tal com vivien els antics déus.
S'ha d'anar amb compte amb les espurnes, ja saps, també et poden socarrimar el bigoti.
ResponEliminaQue bonic!!! Mentre hi hagi espurnes d'alegria, i esclats de bogeria i secrets a compartir, no em faria res socarrimar-me una mica...
ResponEliminaBon dia, a tos dos!
ens hem d'acostar al foc si volem ser partíceps de la seva escalfor, amb el risc de cremar-se.....
ResponEliminaSempre és agradable que et regalin espurnes d'alegria...I riure i saltar, seguint el correfoc de la vida, compartida amb qui et faci feliç...
ResponEliminaBona nit, Pep.