L'únic que vull, dues xancles per caminar, un llàpis per escriure, una mirada per compartir, i l'immens plaer de viure en els llocs on sé que hi tinc amics.
dilluns, 9 de setembre del 2013
11 de setembre
Quan em poso a escriure, aquesta vegada ho faig a poc a poc, per no deixar entrar l'odi en les meves paraules.
No vull odiar.
Vull omplir de rialles el meu món, i no parlar de venjances ni deixar entrar la rancúnia dins la meva ànima.
Però deixeu-me parlar de la meva gent, dels que han viscut amb por, dels que han mort lluitant per un país lliure.
Jo tenia dos oncles que van morir al front, en Pitu que va caure a València i en Martí de la quinta del biberó que va morir a l' Ebre.
Oncles meus que quan van caure eren nens, assassinats per la guerra, per la avarícia dels qui volen poder, i que com llops afamats van caure al damunt de les nostres vides i el nostre poble.
No vull odiar.
Parlaré de l'amor cap a la meva terra, des del principi de la meva existència, des del primer glop d'aire que l'he estimada.
L'olor dels camps, la pluja petita, la força de la tempesta, els rius i rieres que ha refrescat la meva ànima, els mars rebels, les muntanyes que m'han acollit, la meva llengua.
Sabeu que el primer t'estimo me'l va dir la meva mare i jo l'he repetit sempre que he volgut.
Perquè em surt del cor i el meu cor parla català i els meus ulls veuen el que estimo i les orelles senten la dolçor de la meva parla.
No vull que ningú em discuteixi això.
No vull que el meu fill tingui por de viure amb llibertat plena.
Acolliré a tothom a casa meva, això si, ara no em deixaré enganyar.
Per acabar els hi dic una cosa: Aquí teniu les meves mans obertes, però penseu una cosa, el mínim gest d'intolerància per part vostre i no hi haurà pau en els vostres dies.
Enllaço amb la Roser de petiteses ...
Amb la Roser
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El més important de l'escrit és el teu 'no vull odiar'. Malauradament, ens en donen motius, i tot i així aguantem. Volem el que és nostre, sense anar en contra de ningú. No ho entenen, però al final els haurà d'entrar amb calçador. És ben cert, mantenim les portes de casa obertes, perquè no volem odiar. Però exigirem unes normes de comportament.
ResponEliminaBona diada, Pep, no volem odiar. Ni volem ser intolerants com ells.
ResponEliminaVolem viure lliures i tranquils, no haver de mesurar la nostra llengua i respectar les altres. I decidir per nosaltres mateixos allò que volem ser.
T'enllaço el post al Via-Blog, Pep!
El mes important es fero tot amb amor i armonia.
ResponEliminaBona Diada.
no hem d'odiar res, és temps mal gastat....el que hem de fer és construir aquest país nou que tants volem i tants no ens deixen ser.
ResponEliminaBona diada
Fas molt bé de no voler odiar... Aquest país nostre, el dels teus fills, el construirem amb la pau i això el farà fort, molt, molt fort!
ResponEliminaÀnim!! :-))
El fet que volem ser lliures perquè estimem la nostra terra i no ens agrada com la tracten, no vol pas dir que no podem acollir a qui vingui a casa nostra amb esperit respectuós...Volem ser feliços i lliures, però sense odiar ningú.
ResponEliminaI segurament a tots nosaltres també va ser la mare qui primer ens va dir t'estimo, i ho va fer en català...
Bona diada, Pep.
No vols odiar, però no t'ha quedat un post precisament suau...
ResponEliminaEstimar la nostra terra, estimar-nos a nosaltres, tirar endavant cap a la llibertat des de l'amor, l'armonia, el civisme,... tots junts ho aconseguirem!! Bona diada!
ResponEliminaRespectar i ser respectats pacificament.
ResponEliminaUn text molt sentit del qual brolla fresca sensibilitat i càlida força. A mi m'ha encantat la frase final.
ResponEliminaPetons!
Jo no en sabria i n'estic segura que tu tampoc, millor estimar tot el que en dóna aquesta meravellosa terra.
ResponEliminaUna mà i una altra i una altra i ens farem més forts que mai!!
Bessets, nin, i salut!! :)
No val la pena odiar.
ResponEliminaBona diada, Pep!
I també vols una nova Catalunyaaa!!!
ResponEliminaQue bonic Pep, quina bellesa!
ResponEliminaM'enamoren aquestes paraules, a mi em costa quan penso segons què, ser tan digne i tolerant!
Salut i terra!
Bona Diada, Pep!
ResponEliminaMolt bonic i no, odi NO que l'odi ofusca i ens cal el cap clar! :) Bona diada!!!! I bona VIA!!!!
ResponEliminaDolors
te mes força l'amor que l'odi..
ResponEliminano ho dubtis
ho farem aixis...a la nostra manera; donan-nos les mans i estimant
una abraçada Pep
i gracies per formar part de cadena
;-)
Olá Pep, gosto muito do que escreve! E sim, vale a pela o Amor. A nossa fragilidade por vezes reclama e não nos deixa "amar sómente"...
ResponEliminaSaudação