Un dia sortirem plegats,
anirem amb bicicleta,
passarem per camins de sorra,
voltats d'arbres immensos,
de fulles verdes.
Tot fen voltar els pedals et parlaré dels meus anys viscuts
i tu em parlarás de la teva vida.
No donarem importància al temps,
perquè no ens importa ni hores ni dies.
Quan es faci fosc seguirem a peu,
amb la bicicleta a la mà.
Quan tu vulguis,
vinem a buscar,
amb la bicicleta de la nostra juventut,
per poder fer camí mirant al davant,
Tot sabent que en el seient del darrera hi duc la felicitat.
Lliga bé la felicitat que no et caigui, perdre-la no seria gens bo
ResponEliminaUna proposta engrescadora, Pep, espero que la reculli la persona que tu vols... aneu, aneu, amb bicicleta i amb la felicitat, seguint-vos de prop!!!
ResponEliminaCaram tu, converteixes una passejada en bici en un moment antol·lògic. Una mirada molt optimista, com ens tens acostumats.
ResponEliminaEspero que aquest passeig amb bicicleta sigui ben planer, perquè sigui fàcil fer-vos confidències...I sempre mirant endavant, sobretot si la felicitat va amb tu...tot i que a la vida de vegades cal tenir en compte el passat, per gaudir del present i encarar el futur amb optimisme...
ResponEliminaBon capvespre.
Fa anys que no vaig en bici, però si m'ho demanen així...
ResponEliminaUn petó