De
moment deixo que la ment navegui per l'oceà de la felicitat.
Que
els propòsits del passat no entrebanquin les il·lusions
del present.
Pensaria
que tot el que vull és una mar tranquil·la, plàcida,
de bon navegar. Però vull alguna cosa més.
Potser
no ser explicar-ho....
Vull
que la meva barca porti tot el que estimo.
I
els que estimaré i els qui he estimat.
Deixeu-me
somiar, aviat es pondrà el sol i feliç com sóc
ara, baixaré al port de la realitat, i somriuré en
saber que he compartit el meu somni.
