El
noi de la dreta és el meu oncle.
Va
morir al front de l'Ebre, com molts d'altres nois.
Eren
molt més joves que jo, i van perdre molt.
Passeig
amb bicicleta
somnis
amors
perduts i no trobats,
rialles
trencades, ulls negats de por.
Vides
meravelloses, trencades per un esclat de bogeria,
d'un
boig coronel que es creia l'amo del món.
dibuixos
amb blanc i negre, vides escurçades per llampecs de la poca
humanitat de personatges absurds.
No,
no vull això pel meu univers d'amors.
Digueu-me
somiador, digueu-me que sóc com un infant perdut, digueu-me pallasso,
digueu-me com bonament us plagui. Jo crec en la vida i no vull creure
en presons per encerclar la llibertat de viure.