divendres, 31 de juliol de 2015

bicicletes perdudes



El noi de la dreta és el meu oncle.
Va morir al front de l'Ebre, com molts d'altres nois.
Eren molt més joves que jo, i van perdre molt.

Passeig amb bicicleta
somnis
amors perduts i no trobats,
rialles trencades, ulls negats de por.

Vides meravelloses, trencades per un esclat de bogeria,
d'un boig coronel que es creia l'amo del món.

dibuixos amb blanc i negre, vides escurçades per llampecs de la poca humanitat de personatges absurds.

No, no vull això pel meu univers d'amors.

Digueu-me somiador, digueu-me que sóc com un infant perdut, digueu-me pallasso, digueu-me com bonament us plagui. Jo crec en la vida i no vull creure en presons per encerclar la llibertat de viure.




6 comentaris:

  1. Els que van perdre la vida, ho van perdre tot... I els que els van perdre a ells, van perdre molt i molt.
    No sé què s'hauria de fer perquè els homes deixessin de matar-se els uns als altres. I perquè es deixessin viure feliços i en llibertat... Sembla un impossible, però ha de ser el nostre objectiu com a humanitat. Erradicar la violència.

    ResponSuprimeix
  2. Podria ser ben bé company del meu avi, que també va vessar la seva sang en aquelles terres.
    Mai més sius plau.

    ResponSuprimeix
  3. Bicicletes i vides perdudes, perquè tenien tot el món davant seu...De tots nosaltres depèn que aquestes coses no tornin a passar més, que podem gaudir de la vida , en llibertat !!!.

    ResponSuprimeix
  4. Com qui roba una bicicleta els van robar la vida i la humanitat no sap cambiar.

    ResponSuprimeix
  5. Com més somiadors siguem, com més desitgem, parlem i actuem per aquesta llibertat, més aviat l'aconseguirem i la gaudirem ... potser els nostres fills, potser els nostres néts ... però s'hi ha d'arribar.
    Ja en són massa que ho han perdut tot per arribar-hi.

    Bessets estiuencs! :)

    ResponSuprimeix
  6. Una gran tragedia que vivieron nuestros abuelos, padres hace menos de un siglo. Fue una confrontación donde midieron fuerzas los protagonistas de la II Guerra Mundial. Mi abuelo materno a punto de ser fusilado y mi padre de la quinta del "biberon". Que no se repita aunque muchos países viven en la actualidad guerras no declaradas, que tristeza de humanidad. Antonio Aguilera.

    ResponSuprimeix