De
moment deixo que la ment navegui per l'oceà de la felicitat.
Que
els propòsits del passat no entrebanquin les il·lusions
del present.
Pensaria
que tot el que vull és una mar tranquil·la, plàcida,
de bon navegar. Però vull alguna cosa més.
Potser
no ser explicar-ho....
Vull
que la meva barca porti tot el que estimo.
I
els que estimaré i els qui he estimat.
Deixeu-me
somiar, aviat es pondrà el sol i feliç com sóc
ara, baixaré al port de la realitat, i somriuré en
saber que he compartit el meu somni.
Que la barca sigui tant gran com plena de tot el que necessitem per viure.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEn aquest oceà de la felicitat i caben totes les il·lusions...
ResponEliminaSegur que amb les barques com la teva, mai ningú si troba sol i sempre arriben a bon port...
Gràcies per compartir somnis i somriures!
Gaudeix aquest moment... envejable. Jo crec que l'expliques molt bé!
ResponElimina