dimecres, 4 de novembre del 2015

aferrar un propòsit..



He vist, avui puc dir-ho, un gran somriure.
I una mirada on hi havia tota la bondat del món.
I una llàgrima vessada galta avall.
I un plor, injust, com quasi tots.

I una abraçada per aferrar un propòsit.

dimecres, 30 de setembre del 2015

per un país nou



Jo vull viure a un país que es respecti la llibertat,
i estic cansat d´haver de justificar el perquè.

Molt i molt cansat, tinc una parla que em va ensenyar la meva mare i el meu pare, van ser els primers sons que vaig sentir quan era petit.
És la llengua que he ensenyat al meu fill i ha après amb molta rapidesa, jo sé el perquè ¡¡
És immensament més intel·ligent que molts dirigents que parlen malament la seva i tot.

Tinc una terra que lluitaré fins a acabar les meves forces amb els que la volen trepitjar i embrutir.

Tiets meus van morir al front per defensar-la dels ignominiosos
assassins.

Estic cansat de suportar tanta cridòria que casa meva és espanya.

No ho és, ni ho serà mai.
No us donarem ni un tros petit, sereu benvinguts si sou persones dignes.
Pero no cal que feu un pas si porteu la ràbia al cos.
S'ha acabat la por, i ara mana la dignitat.

Soms terra d'acollida i ens agrada parlar, traballar i divertir-nos a la nostre manera.

Dins a casa nostre hi ha gent corrupte, però també hi ha molta gent ferma.
Us ompliu la boca dels desproposits, dels mals que ens efecten a tots.
Però no voleu respectar la nostre llibertat, fins hi tot la de poder-nos equivocar.

Un poble te el dret a ser lliure, i quan passai el temps, quan els fills dels nostres fills caminin sense demanar permis a ningú, recordaran que hi havia un temps que els seus avis van lluitar per la vida, per la llengua, per la dignitat.

Pels fills dels nostres fills, visca Catalunya lliure .


diumenge, 16 d’agost del 2015

Somiar......


De moment deixo que la ment navegui per l'oceà de la felicitat.
Que els propòsits del passat no entrebanquin les il·lusions del present.
Pensaria que tot el que vull és una mar tranquil·la, plàcida, de bon navegar. Però vull alguna cosa més.
Potser no ser explicar-ho....
Vull que la meva barca porti tot el que estimo.
I els que estimaré i els qui he estimat.

Deixeu-me somiar, aviat es pondrà el sol i feliç com sóc ara, baixaré al port de la realitat, i somriuré en saber que he compartit el meu somni.

divendres, 31 de juliol del 2015

bicicletes perdudes



El noi de la dreta és el meu oncle.
Va morir al front de l'Ebre, com molts d'altres nois.
Eren molt més joves que jo, i van perdre molt.

Passeig amb bicicleta
somnis
amors perduts i no trobats,
rialles trencades, ulls negats de por.

Vides meravelloses, trencades per un esclat de bogeria,
d'un boig coronel que es creia l'amo del món.

dibuixos amb blanc i negre, vides escurçades per llampecs de la poca humanitat de personatges absurds.

No, no vull això pel meu univers d'amors.

Digueu-me somiador, digueu-me que sóc com un infant perdut, digueu-me pallasso, digueu-me com bonament us plagui. Jo crec en la vida i no vull creure en presons per encerclar la llibertat de viure.




dilluns, 20 de juliol del 2015

nuvols alts





Amb la mirada et veig el fons del cor,
moltes papallones d'ales de colors com els teus somnis,
i els amors tinguts omplen les nits de poc dormir
i els plors de la infantesa, guardats als fons de tot.
Nuvols alts dibuixats en cels immensos,
esperances ja construïdes i pors amb gust de fel.

però jo sé que mai tindràs
cap tempesta que et porti a mal port.


Perquè jo seré el teu àngel, si tu vols, dolça nina.

dilluns, 13 d’abril del 2015

Peus petits

Algun dia podrem anotar els nostres passos,
en el quadern de la nostra vida.

Potser les petjades s'esborraran,
i el records seran com les pedres de colors,
d'una platja on hi hauran passat altres ànimes.

L'aigua neta i fresca del mar recollirà els nostres pensaments,
i nosaltres tindrem la intuïció que no tot és tal com voldríem.


Però cregueu-me si us dic que sempre que pugueu aneu a veure el vostre mar i compartiu les onades amb la gent que més us estima.

dissabte, 4 d’abril del 2015

Condol


En record a les víctimes de l'accident de l'avió als Alps,
des de la impotència d'aquests actes on no puc trobar més que bogeria, un ferm condol i  suport a les víctimes.
Des d'avui les flors de tot el món llueixen els seus colors per donar a conèixer a tothom que la vida és el més preuat tresor que tenim.


dissabte, 21 de març del 2015

estiu..

Ara recordo aquell estiu a prop teu,
passejant per la vora del mar, amb onades juganeres.
 Pell jove sentint l'esclat de l'aigua invadint els nostres sentits.

Ara, que el temps fuig, penso en tu i amb una sensació de tendresa sec a la sorra, i tot passa per la meva ment , el vent, els teus petons amb gust de sal, la teva mirada de color blau, i el rugit de la tempesta que vindria molt més enllà.


Altres platges vindrien més tard , però cap, com aquesta, em va deixar la certesa que l'amor és la verdadera raó pel que necessito sentir-me viu.

dilluns, 9 de març del 2015

una vida digna




Davant l'estupidesa del món, no em vull agenollar,
en qualsevol cas, faré tot el que pugui per obrir-me pas per deixar enrere la ignorància.


Poc a poc, amb perseverança, amb totes les paraules, escriuré que tothom té dret a una vida digna.

dilluns, 2 de març del 2015


Avui penso riure'm de la vida,
seuré al carrer i veuré passar la gent,
atrafagats i desconfiats,
contemplaré les ànimes que corren per poder atrapar el temps perdut.
Avui riuré per deixar que tot s'aturi al meu interior.
Trobar el sentit als somnis i deixar que el vent calmi.


divendres, 27 de febrer del 2015

Jo em pregunto


Des de temps antics, els pobles han cercat el seu destí.
Jo em pregunto molt sovint on s'aturarà el meu petit vaixell.
Ara torno sense cap tresor, només amb la lletra petita del meu petit món.