En
record a les víctimes de l'accident de l'avió als Alps,
des
de la impotència d'aquests actes on no puc trobar més
que bogeria, un ferm condol i suport a les víctimes.
Des
d'avui les flors de tot el món llueixen els seus colors per
donar a conèixer a tothom que la vida és el més
preuat tresor que tenim.
La vida floreix, però també es marseix, i per alguns més ràpid del que hauria. Aquesta tragèdia ens ha deixat a tots una mica tocats.
ResponEliminaha sigut un fort cop i sensa explicació d'una persona que si es vulia matar o tenia que haver fet tot sol i con tú molt bé dius "la vida és el més preuat tresor que tenim.
ResponEliminaI ens n'adonem davant de les pitjors desgràcies...
ResponElimina:) m'afegeixo als teus mots i em miromla teva foto preciosa plena de vida senzilla i colors...
ResponEliminatantes vides segades per una persona que no hauria de ser on era, mai estem segurs enlloc
ResponEliminaImpressionat, astorat, i incrèdul encara de les versions oficials m'afegeixo a l'homenatge que feu tu i les flors, a les víctimes de la bogeria humana.
ResponEliminaSempre viure la vida.
Per totes les persones que estimem la vida ha estat un cop dur. Què fràgil és en aquestes situacions i que trist és tot plegat!
ResponEliminaEm sumo al seu record amb aquesta meravellosa catifa.
Aferradetes.
Un record per a tots ells; que el dolor no els ofegui l'ànima, a tots els qui han viscut aquesta tragèdia.
ResponEliminaNosaltres som espectadors d'aquesta atrocitat, però les famílies que han perdut els seus éssers estimats, em resulta inimaginable la desesperació!