He vist oceans, muntanyes molt altes i rius molt grans, però sempre recordaré la tristesa de la humanitat.
He caminat pel desert, per ciutats antigues i barris plens de pobresa i de somriures, però ploro quan penso amb la desigualtat del món.
He sentit parlar moltes llengües i totes deien el mateix, les mateixes promeses i les mateixes il·lusions.
Aniré a poc a poc, pedalant sense pressa, per veure, per plorar i per sentir la paraula esperança en totes les llengües de la terra.