Quan
és fa fosc tot és transforma d'un color tranquil,
la
llum no arriba a tot arreu i les ànimes passen sense dir res.
Com
un presagi del que serà demà, el carrer acull les passes
dels
que
han caminat amb pressa i ara a la nit, bressola als enamorats que amb
l'escut de la foscor escriuen versos d'amor amb el silenci de la
veritat.
Demà
al matí tot esdevindrà nou, fresc i ningú
s'adonarà que a la nit algú s'ha estimat en el carrer
de color tranquil.
