dimarts, 6 de desembre del 2011

La Marató


Un dia d'aquest vaig seguir un reportatge de com havien fet el disc de la Marató i em va sorprendre enormement la bondat de la gent. I és en instants  com aquests que crec en la vida,  en les persones, en el que poden fer un col·lectiu amb una voluntat de ferro, al cercar ajuda per els seus, per els desconeguts.
Va haver un moment que una mare explicava la seva trista i a l'hora valenta experiència amb el seu fill i vaig plorar d'emoció, plorava d'amagat perquè no sabia com dir que estava orgullós de ser un esser humà i que per fi podia anar pel carrer amb el cap ben alt i cridar amb veu forta: jo pertanyo al grup de gent que sap estimar la vida.
Al anar a dormir, el meu cor bategava tranquil, per una nit vaig poder agafar el son i sentir les onades d'un mar d'esperança.