Hi ha dies que, sense saber-ho, tenen un premi.
Avui, el meu ha sigut poder llegir aquest escrit que hi ha a Sant Miquel de les Formigues.
Trobo que te una força i un sentiment que fa que el cim sigui molt més alt.
No t'aturis al costat de la meva tomba i ploris.
No sóc aquí, no dormo.
Sóc un miler de vents que bufen i sostenen les ales dels ocells.
Sóc la resplendor del diamant sobre la neu.
Sóc el reflex de la lluna sobre el gra madur.
Sóc la llavor i la benèvola pluja de la tardor.
Quan despertes en la quietud de la matinada, sóc la suau brisa sobtada que juga amb els teus cabells.
Sóc les estrelles que brillen a la nit.
No t'aturis al costat de la meva tomba i ploris.
No sóc aquí, no m'he mort.
Nil
Del teu amic Oriol.