Un premi al arribar a dalt el cim

Hi ha dies que, sense saber-ho, tenen un premi.

Avui, el meu ha sigut poder llegir aquest escrit que hi ha a Sant Miquel de les Formigues.

Trobo que  te una força i un sentiment que fa que el cim sigui molt més alt.

No t'aturis al costat de la meva tomba i ploris.

No sóc aquí, no dormo.

Sóc un miler de vents que bufen i sostenen les ales dels ocells.

Sóc la resplendor del diamant sobre la neu.

Sóc el reflex de la lluna sobre el gra madur.

Sóc la llavor i la benèvola pluja de la tardor.

Quan despertes en la quietud de la matinada, sóc la suau brisa sobtada que juga amb els teus cabells.

Sóc les estrelles que brillen a la nit.

No t'aturis al costat de la meva tomba i ploris.

No sóc aquí, no m'he mort.

Nil                          

                                                                                  

 Del teu amic Oriol.