Em giro i observo les mirades dels que em precedeixen.
Estenc la mà i demano ajut.
Cap obstacle per els meus, cap mur de pedra per a ningú.
Obro el braços i un petó a la galta de la meva estimada m'omple de força.
Un vent vingut del nord em fa tremolar de fred, però el meu cor és valent.
Les cames senten la força del seu batec i m'impulsen cap el cim.
Refaig amb la memòria els instants durs de la meva vida, i estenc la mà.
El camí és fa més plàcid, els perills s'allunyen i tot plegat està amb perfecta harmonia.
Dono gràcies als amics, al meu amor i a la terra que m'acull.
felicitats per tenir camins i amics
ResponEliminaDoncs sí, és una joia i una felicitat, tenir amics, tenir un amor i tenir una terra que t'acull. És bonic llegir-te.
ResponEliminaAmb amics el camí mai es tant llarg i feixuc, tant si es a la muntanya com al pla
ResponEliminaÉs molt bonic!
ResponElimina