L'únic que vull, dues xancles per caminar, un llàpis per escriure, una mirada per compartir, i l'immens plaer de viure en els llocs on sé que hi tinc amics.
dijous, 20 de setembre de 2012
Soldats de infantaria
Parlen com vells soldats fent guàrdia en la frontera del seu país.
Comenten antigues batalles i la tranquil·litat del seu posat em fa pensar que estan avesats a l'enfrontament amb tropes enemigues.
Reviuen crits de guerra i rialles de victòries difícils, com vells combatents, com generals de tropes magnànimes.
Embadalit, escolto com el vent els hi canta cançons de trobadors i els arbres aplaudeixen les seves gestes.
Són els meus millors soldats de infantaria i per ells , jo si que em faria general.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)