Parlen com vells soldats fent guàrdia en la frontera del seu país.
Comenten antigues batalles i la tranquil·litat del seu posat em fa pensar que estan avesats a l'enfrontament amb tropes enemigues.
Reviuen crits de guerra i rialles de victòries difícils, com vells combatents, com generals de tropes magnànimes.
Embadalit, escolto com el vent els hi canta cançons de trobadors i els arbres aplaudeixen les seves gestes.
Són els meus millors soldats de infantaria i per ells , jo si que em faria general.
per ells el que faci falta
ResponElimina:) tots els soldats i tots els generals haurien de ser com vosaltres! Aleshores segur que m'agradarien els exèrcits!
ResponEliminaNo m´extranya que et quedis embadalit,
ResponEliminajo també m´hi quedo quan pas per aquí.
Una aferrada ben forta!!
Aquests soldats estàtics són pacifistes, potser fins i tot algun ocell farà el niu al seu casc...Semblen els que jo vaig veure als refugis antiaeris de Pujals, només els mancava fer una salutació...
ResponEliminaPetons.