Ara volo cap a la llibertat,
potser una tempesta em farà més difícil el camí però tinc molta força a les ales i el batec del cor em marca el compàs dels timbals de guerra.
Ara volo cap a la llibertat, sense pors, sense dubtes, endevinant els paranys ocults.
Potser algun dia, després de moltes albades, la meva ànima descansi en una platja tranquil·la on podré recordar tots els somnis viscuts i resseguir la meva història sense oblidar els meus tresors.
Volar cap a la llibertat, una persona, un poble, sempre és una aventura esperançadora i apassionant.
ResponEliminaVolem... volem... cap a la llibertat!
els aires que corren de llibertat faran més lleuger el camí, que esperem sigui aprop
ResponEliminano voles sol...
ResponElimina=)
Bon vol, amic meu!
ResponEliminaDe moment, el cel és veu molt clar i serè...Jo també vull seguir aquest vol...
ResponElimina