Veus el banc de pedra al final del porxo?
Veus les fulles verdes dels arbres?
Veus la claror dels meus ulls?
T'espero assegut amb el sol de cara,
i les fulles verdes dels arbres com garlandes de vida.
La mirada només per tu
i les meves mans que delaten la inquietud
per sentir-te prop meu.
sens dubte l'escenari ajuda als teus sentiments
ResponEliminagenial !!
llocs així amb la persona adequada poden creat records de per vida.
ResponEliminaUn racó preciós per compartir vida!
ResponEliminaAferradeta.
M'encanta aquest racó, aquest porxo abocat al paisatge.
ResponEliminaI la mirada de front i tan clara... preciós!
Molta sort en aquesta inquietud!
Un racó preciós per compartir sentiments, però el sol de cara de vegades enlluerna i potser no la veuràs venir...Però la pressentiràs.
ResponEliminaBon vespre.