dimecres, 26 de setembre del 2012

I la mar que tan estimo..





Sento la brisa del matí i en la pell petites espurnes d'aigua.
Els ulls closos cercant les claus per obrir la meva capsa de colors,
on hi guardo els meus anhels.
Les passes efímeres en la sorra, misteri de la nostre essència.
I la mar que tan estimo bressant els meus somnis.

Publicat per a

5 comentaris:

  1. Carme Rosanas26 de setembre del 2012, a les 12:57

    Els somnis ben bressats creixen millor, Pep!

    Les passes efímeres donen valor a cada instant.

    Bona nit, Pep!

    ResponElimina
  2. sa lluna26 de setembre del 2012, a les 13:09

    Serenor, pau, somnis, belles imatges...sempre és un plaer llegir-te!

    Molt bona nit, nin!

    ResponElimina
  3. sargantana26 de setembre del 2012, a les 13:11

    oh..Pep !!
    que macoooo...

    ResponElimina
  4. Garbí2426 de setembre del 2012, a les 14:32

    i perquè no tenim mai prou temps per ella.....?

    ResponElimina
  5. M. Roser27 de setembre del 2012, a les 11:12

    Obre la capsa i pinta els teus anhels de colors diferents, abelliran les petites espurnes d'aquest mar que bressola els teus somnis...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)