Dita Africana

 

I que la pau deixi cultivar els horts que han de treure la fam del món.

El Drac

L'endemà de Sant Jordi vaig fer un tomb per la vila.

I mireu qui em vaig trobar ¡¡

Somrient i feliç com un gínjol, amb una panxa rodoneta i plena.

Que hi fas aquí a dalt ? - li pregunto.

-Doncs mira, ahir va ser el meu dia. - diu ell-

-per fi he pogut celebrar que no sempre em toca a mi fer el traspàs.-

No em diràs que t'has cruspit Sant Jordi ?

-No, i ara.

-En Jordi per fi a entès que no val la pena lluitar cada any pel mateix.

-Vam anar a donar una volta per les parades de llibres i roses, i com bons amics jo li vaig regalar un llibre i ell a mi una rosa.

Ostres, vaig pensar. Com canvien els temps ¡¡

Vaig continuar el meu passeig i sense voler, al mirar-lo de reüll, un petit somriure del Drac va deixar al descobert un trosset petit de petal de rosa al mig de les dents.

Tornant a casa, anava pensant que no vaig veure Sant Jordi per en lloc.