L'únic que vull,
dues xancles per caminar,
un llàpis per escriure,
una mirada per compartir,
i l'immens plaer de viure en els llocs on sé que hi tinc amics.
dilluns, 29 d’abril del 2013
Dita Africana
I que la pau deixi cultivar els horts que han de treure la fam del món.
Tan de bo la gent petita es pugui fer amb les llavors que han de proveir al món, pq tal com va tot no sé com anirà.
ResponEliminaBona i plujosa tarda!
Aquest petit gest porta a una grandesa infinita.
ResponEliminaUn dit molt savi, per pensar-hi i fer-ho un a un, tots plegats.
Aferradetes, nin!
Ojalá fos britat.
ResponEliminasi alguns ho veuen intentaran posar-hi una taxa.....la questió és posar pals a les rodes
ResponEliminaQue bonica, a questa dita... i el teu afegit, també. Sense la pau no hi ha res possible.
ResponEliminaA mi, que sóc amant de les coses petites, m'ha encanta la frase i el teu comentari i només em queda dir: AMÉN!!!
ResponEliminaEls granets de sorra són qui formen la platja.
ResponElimina