dissabte, 29 de setembre del 2012

Seure al banc de la paciència

Tinc la sensació que haig de saber esperar,
en un mar de fulles, gaudint de la tranquil·litat d'un dia serè.

Amb el vent d'esquena per poder entendre bé les paraules que plàcidament entren dins el meu cap.

Tinc la sensació que tinc que seure al banc de la paciència, aprendre de tu, sabia natura, que amb el temps com a resguard ens ensenyes les lleis del que haurien d'esser dignes del teu llegat.

dimecres, 26 de setembre del 2012

I la mar que tan estimo..





Sento la brisa del matí i en la pell petites espurnes d'aigua.
Els ulls closos cercant les claus per obrir la meva capsa de colors,
on hi guardo els meus anhels.
Les passes efímeres en la sorra, misteri de la nostre essència.
I la mar que tan estimo bressant els meus somnis.

dimarts, 25 de setembre del 2012

La claror dels meus ulls


















Veus el banc de pedra al final del porxo?
Veus les fulles verdes dels arbres?
Veus la claror dels meus ulls?

T'espero assegut amb el sol de cara,
i les fulles verdes dels arbres com garlandes de vida.
La mirada només per tu
i les meves mans que delaten la inquietud
per sentir-te prop meu.

dilluns, 24 de setembre del 2012

Volar...



Ara volo cap a la llibertat,
potser una tempesta em farà més difícil el camí però tinc molta força a les ales i el batec del cor em marca el compàs dels timbals de guerra.
Ara volo cap a la llibertat, sense pors, sense dubtes, endevinant els paranys ocults.
Potser algun dia, després de moltes albades, la meva ànima descansi en una platja tranquil·la on podré  recordar tots els somnis viscuts i  resseguir la meva història sense oblidar els meus tresors.

dijous, 20 de setembre del 2012

Soldats de infantaria


















Parlen com vells soldats fent guàrdia en la frontera del seu país.
Comenten antigues batalles i la tranquil·litat del seu posat em fa pensar que estan avesats a l'enfrontament amb tropes enemigues.
Reviuen crits de guerra i rialles de victòries difícils, com vells combatents, com generals de tropes magnànimes.
Embadalit, escolto com el vent els hi canta cançons de trobadors i els arbres aplaudeixen les seves gestes.
Són els meus millors soldats de infantaria i per ells , jo si que em faria general.