Aquesta és la cuina de casa nostre, senzilla, amb molta llum quan convé i poca quan no cal.
Aquí esmorzem, dinem i sopem els tres de la família, i quan plou o fa molta fred també les dues gates.
M'agrada aquest lloc perquè quan estic sol sento les rialles dels de casa, l'olor del cafè del matí, de les torrades acabades de fer, la veu de la mare del meu fill quan li diu que ha d'anar a l'escola, de la radio que xerra noticies del meu món, del sol que entra per la finestra, del soroll de la pluja.
La taula és molt vella, una pastera de les que es feia el pa, i potser per això, quan sec sento la remor de la farina i l'escalfor de les paraules dites en temps antics.
Aquí hi fem vida i és on ens expliquem les coses que ens importen. És on deixem dit les esperances d'un nou dia, els somnis de qualsevol nit , les il·lusions i les decepcions.
L'aroma de l'olla que bull, la senzillesa dels mobles i la grandiositat de tenir el teu univers al bell mig de la llar.
Què més us puc oferir i què més us puc desitjar, sinó és que tingueu una cuina com la de casa meva.